Tirallonga de mots vius

El cor, el seny, la mort, el sol i el cel, tot cal per al que poc se n'ix de franc si té la llum a má i a bleix de flor i fruit. lo sóc la veu,	el rim, el vers, el cant que riu; el plor, el dany, la font, el riu la set el dol, el vent, el branc i el niu; la fe i el fur, la sang, el pus i el greix,	el blanc i el gris, el roig, el groc, el verd, el bru, el qui viu al ras, al rou i al risc. Un tros de pa i un got de vi em fan al cos el fons més viu.
¿Qui sap que el bé és rumb sens fi si amb pany i clau el clou el mal del món? La pau és fam que té el meu pit. El meu i el teu i tots els qui fan ús de Déu quan ve	la nit. Amb ulls al fosc ben clar hem vist que tot no és res a ras de pis. Prou ja de blaus que fan - sí sí! - de vol del fum el vel del vil. Jo he pres un poc del no	i del sí: el do del vers curt, ferm i prim que a colps de mall em creix i em cruix amb brum de grill, i em prend el fat i el fet de ser, per fi, un clam en peu i un foc al viu.

- Joan Valls i Jordà